***
A vegades tenia la impressió que la bogeria s’anava introduint a poc a poc dins el meu cos. Passaven els dies i notava que, cada cert temps incalculable, una força estranya m’impulsava a posar-me les mans al cap i fer un esforç inútil amb les dents. Era una altra dossi de bogeria, d’idees horribles que penetraven la meva ment i alhora gosaven sacsejar tot el meu cos, sense pietat, fent-me sentir miserable.
Cada cop que es donava el cas, sentia com la gelosia, el rancor, l’egoisme i pitjors sensacions es reien de mi, de la meva fragilitat i del meu patir, es reien de mi mentre jo, indefensa, em preguntava què havia fet per merèixer sentir allò, per haver de fer l’esforç inútil d’obviar-ho. I aleshores, en aquell precís moment de cada cert temps incalculable, desapareixia la bogeria i deixava pas a la desgràcia.
***
dissabte, juliol 14, 2007
dimecres, juny 06, 2007
El got del cafè
Bon dia,
l'escric per comunicar-li que avui, dia 25 de maig de 2007, després de 24 dies bebent cada matí un tallat de la màquina situada al l'entrada, he descobert com es treia el got de dins la màquina.
En tots els dies de les passades 120 hores que cumpliré avui a la 1 del migdia, he "arrencat" el got d'"allò" que el sostenia, perillant la integritat de la meva ma -per la temperatura del líquid que va estar apunt de vessar en 23 ocasions- i posant en perill alhora la meva reputació, al estar apunt, també en 23 ocasions, de tirar tot el cafè per terra a l'entrada del lloc de treball.
En definitiva, més val tard que mai... però no descarto passar de tant en tant a buscar un cafè d'aquesta màquina -que té el gust de fer-te un cafè prou bo per tan sols 40 cèntims d'euro- per retrobar el plaer que he sentit avui, al descobrir que tot és més senzill del què sembla, i enretirar el got del cafè de la màquina hortizontalment resulta gaire tan agradable com veure-se'l.
P.D. : Les ampolles d'aigua de mig litre valen només 40 cèntims!!! I no tinc més diners per comprar més cafès avui...
dissabte, abril 21, 2007
L'absurd d'interpretar
És difícil entendre les coses que pensem. Tot el que es diu ho interpretem d'una manera determinada, cadascú la seva. No hi ha cap veritat ni cap mentida. No hi ha cap camí bo ni cap camí dolent. Tot té les qualitats que imaginem, que creem. Per això, fer-nos entendre és o bé una acció inútil i impossible, o bé una submissió. Cadascú sap el rol que té. I els que no ho sabem o bé som sotmesos o bé perdem el temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
