Intro

***

A vegades tenia la impressió que la bogeria s’anava introduint a poc a poc dins el meu cos. Passaven els dies i notava que, cada cert temps incalculable, una força estranya m’impulsava a posar-me les mans al cap i fer un esforç inútil amb les dents. Era una altra dossi de bogeria, d’idees horribles que penetraven la meva ment i alhora gosaven sacsejar tot el meu cos, sense pietat, fent-me sentir miserable.
Cada cop que es donava el cas, sentia com la gelosia, el rancor, l’egoisme i pitjors sensacions es reien de mi, de la meva fragilitat i del meu patir, es reien de mi mentre jo, indefensa, em preguntava què havia fet per merèixer sentir allò, per haver de fer l’esforç inútil d’obviar-ho. I aleshores, en aquell precís moment de cada cert temps incalculable, desapareixia la bogeria i deixava pas a la desgràcia.

***